Representació del Mapa Cronològic Global de la "Nova Cronologia"
(2a Part)

SINOPSI
del Diagrama Global de la reconstrucció de la Història, segons la Nova Cronologia

V.2.0

De l'Andreu Marfull-Pujadas.

Projecte basat en el llibre "How it was in reality" (2012), dels professors A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy.

11 de setembre de 2017.

 

Diagrama Global de la reconstrucció de la Història, segons la Nova Cronologia (pdf).

...

 

 

La Cronologia Oficial es crea als segles XVI i XVII juntament amb la Bíblia. Els Textos Sagrats de la Bíblia, l'Alcorà i La Torà, juntament amb la crònica dels grans Khans mongols i la història oficial dels segles XII-XVII parlen del mateix. A partir de la segona meitat del segle XVII, i de forma intensiva al llarg dels segles XVIII i XIX, es crea un passat mític d'un projecte imperial (en nom d'un únic Déu) que es troba en una fase avançada de fractura. Aquesta situació coincideix amb l'emergent poder del capital acumulat i dels estats-nació, que s'aboca a l'abandonament del culte simbòlic a un Déu universal en un Món que tendeix a un pensament orientat a l'empirisme científic.

 

De forma molt resumida, fins al segle XVI l'escriptura és la crònica d'un gran imperi mundial, que escriu alhora una cosmovisió del Món. Són els "textos sagrats". Però aquest imperi requereix d'un projecte global que representi uns valors comuns, i deixar espai a l'aparició inevitable de múltiples estats-nació. El projecte planifica una icona, Crist, i un passat arquetípic pel llinatge d'Israel. Al seu torn, es crea un passat mític de l'origen dels poders monàrquics i religiosos, dilatant el passat amb una antigor simbòlica. El resultat és un "mapa cronològic" global sobre el què s'hi ubica cronològicament la Bíblia i el passat antic. És a dir, dels "textos sagrats" se'n fan dos llibres: la Bíblia i l'Antigor. Però s'hi afegeix un buit, que són la creació de mil anys inventats entre l'antiga Roma i el Renaixement. D'aquesta manera, entre els segles XVI, XVII i XVIII té lloc una sistemàtica manipulació del passat sota el control estricte del poder sacerdotal de l'Imperi, liderat des d'Europa per la Companyia de Jesús i els grans poders monàrquics i papals. És a dir, l'Antigor i la Bíblia es basa en fets ocorreguts a l'Edat Mitjana, i l'Edat Mitjana, tal i com ens ha arribat al segle XXI, és un reflex altament adulterat de la realitat. Però el projecte es queda a mig camí, i apareixen altres ídols, com el Buda o el Krishna, que són reflexos del Crist original que, a Europa i Orient Mitjà dóna lloc a Jesús. D'aquesta manera, a partir del segle XVIII es reescriu la història a tot el Món, basant-se en una antigor artificial, i al llarg dels segles XIX i XX s'hi ha edificat una història "falsa".

 

Costa d'entendre, però ens acosta el passat misteriós de les antigues civilitzacions a l'Edat Moderna. Tot té un sentit, per tant, que xoca amb tot el que ens han ensenyat. Per això es nega aquesta cronologia, perquè costa de creure, perquè ens hem cregut abans una altra història, col·lectivament. Per exemple, ens porta el periple de Napoleó fins a l'Antic Egipte, que s'hi solapa. Per això tenim una piràmide a Keops tan excepcional i per això la Francmaçoneria venera Egipte (Keops no seria la primera piràmide, sinó la darrera, del segle XVIII-XIX). Egipte, fins a Napoleó, és custodiat pels Mamelucs, la casta que custòdia el capital simbòlic i religiós de l'Antigor. Per això Jesús té una arrel egípcia, ja que és una evolució simbòlica creada a mida de la glòria d'un llinatge que es vol mitificar enviant-lo al passat artificialment (el llinatge de l'Imperi que s'erigeix i després implosiona). La versió de Jesús, a mida que l'Imperi evoluciona, es modifica activament fins al segle XVII (i XVIII). De la icona original, el Crist, al llarg dels darrers vuit segles s'han edificat grans mites i grans poders, dinàstics, per tot el Món.

 

La pregunta que s'albira és: per què ho van fer? La resposta és la qüestió que, en certa manera, ens interessa a tots comprendre. Té a veure amb la història de la capacitat humana de comprendre l'Univers. Segons es desprèn del treball realitzat pels professors A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy, aquest procés té poc més d'un recorregut de 9 segles. La història humana del "progrés", doncs, tindria només 9 segles. En què es basa? doncs en múltiples raonaments i proves empíriques, com ara la datació computacional dels zodíacs que es troben a palaus del Món i als temples egipcis. Cada zodíac mostra un instant, dibuixat per la posició de les constel·lacions i els planetes. El més antic és del segle XII després de Crist. Resumint, abans de concebre i documentar un Almagest, es van fer representacions del cel (zodíacs), fins i tot abans del Cristianisme, i això ens permet ara reconstruir el passat en què van ser fets. En Fomenko i els seus col·laboradors són eminències en matemàtica i astronomia (i d'altres branques científiques). 

 

Tot parteix d'un dubte científic, que es planteja perquè les cròniques antigues tenen tants eclipsis solars i lunars documentats i no es corresponen amb el coneixement del cosmos que es té a finals del segle XX. A.T.Fomenko descobreix errors de càlcul i arriba a una conclusió inquietant: els eclipsis han estat manipulats, traslladats al passat, i molts d'ells són inventats. Després d'anys de dedicació, de càlculs i molta reflexió crítica, l'anàlisi dels eclipsis antics el porta a una evidència empírica: van ser predits al passat quan es creia que el càlcul era infalible, per fer una història antiga irrefutable, però van errar en el càlcul i aquest error manifesta que es tracta d'una manipulació integral del passat. En aquest sentit, poquíssimes cròniques antigues estan realment recolzades per la documentació real d'eclipsis, i no és possible reconstruir una història real basada en ells. Per aquest motiu es comprèn que fins al segle XVII no es pot construir aquest "constructe històric".

 

 

Home
La Home en Català