RESUM

LA HIPÒTESI X-185

Treball desenvolupat en el DIAGRAMA GLOBAL DE LA DOBLE MANIPULACIÓ CRONOLÒGICA DE LA HISTÒRIA HUMANA - Representació del Mapa Cronològic Global de la "Nova Cronologia" (3a Part) - V.3.0

 

Aquest treball és un exercici de reconstrucció històrica, que pren de referència la investigació de l'equip "Nova Cronologia" (NC) conduit des de Moscou. En general, valida els mètodes de datació realitzats per la NC, si bé incorpora nous actors i planteja hipòtesis complementàries a la reconstrucció històrica realitzada. En aquest sentit, cal ressaltar que és un treball d'aproximació, que es presenta com una investigació inicial.

La NC explora el sentit de la cronologia oficial a partir de l'anàlisi astronòmica, matemàtica, estadística i històrica, essent el principal i més avançat corrent, per no dir l'únic, que es planteja el dubte científic del seu rigor. La seva recerca no és nova, forma part d'un corrent que s'inicia al segle XVI i manté en alerta a insignes matemàtics des del segle XVIII, com a Isaac Newton o a Nicolai Alexandrovich Morozov. En aquesta línia de treball, aquesta recerca s'orienta com un exercici que té la vocació de resoldre dubtes, incògnites, que la NC ofereix, centrant l'atenció a Europa Occidental, en especial en l'òrbita hispano-italiana i francesa. Concretament, consisteix en reconstruir el trasllat dels poders d'Egipte a la Roma italiana, que té lloc al tombar dels segles XVII i XVIII dC. i no pas al segle I aC.

La NC estableix que des d'Egipte es planifica un imperi que té el seu màxim esplendor entre els segles XIV i XVI, i que a mitjans del segle XVII implosiona, donant peu a una fragmentació de poders que provoca una reconstrucció global de la història que els legitima. En aquest procés, els Otomans ocupen Terra Santa i nous poders es reestructuren a Europa Occidental, iniciant així l'etapa colonial. En aquest sentit, ressaltar que la colonització europea, tal i com la coneixem, no comença el 1492 sinó prop de dos segles després. Abans existeix una relació fluïda a tot l'imperi, també entre Europa i Amèrica, en un procés d'esplendor de les civilitzacions americanes. Per aquestes evidències i altres proves, la NC determina que tant el Papa de Roma com el Sacre Imperi Romà de la nació Germana no apareixen fins la segona meitat del segle XVII, i que més endavant creen el seu fals passat. Per tant, explorar el trasllat de poders a Europa implica explorar el com i el perquè d'aquestes invencions.

Resultat de la recerca, es conclou que es reescriu la història en diferents etapes entre els segles XVII i XIX, en paral·lel a la reconstrucció integral dels drets que els nous estats acaben definint. La màxima reconstrucció, però, esdevindria al segle XVIII, coincidint amb l'aparició de les acadèmies d'Història tutelades per l'Església i les estructures d'Estat. La Història Oficial, d'acord amb la recerca realitzada, s'hauria adulterat aleshores, creant un passat a mida de tothom, on una de les seves tècniques hauria estat alterar l'ordre dels fets i la cronologia estructural mantenint, però, un ordre ocult. Però el fonament principal de la reconstrucció històrica, que s'hauria dilatat en el temps, hauria estat la creació d'unes legitimitats desvinculades del poble d'Israel, que s'hauria convertit en un símbol, en una praxis que s'instaura al segle XVI.

En origen, tots els poders provenen del mateix projecte, on Israel seria "el poble de Déu", i s'hauria estès des d'Egipte a la resta del món entre els segles XII i XV. Fins aleshores els grans líders haurien estat els portadors de la "voluntat de Déu", però un cop completen la missió es decideix desposseir-los d'aquest poder, i crear el mite del Crist, que acabaria esdevenint Osiris, Jesús, Krishna i Buda, segons la forma que li dóna cada escola espiritual. Per aquest motiu, es crea un passat llegendari per aquests personatges i es crea un buit històric que permet crear històries falses de l'origen dels poders dinàstics. Però el projecte imperial es manté, fins al segle XVII. Entre l'any 1486 i el segle XVII aquest "pacte" està custodiat pel darrer Gran Khan: el Preste Joan d'Abissínia. El "pacte" és segella en l'Arca de l'Aliança de Salomó, que està escrit a l'Apocalipsi, a la Bíblia i a múltiples cròniques medievals i/o egípcies. Tanmateix, resultat del desplaçament dels poders, l'autoritat del Preste Joan es reconstrueix a Roma enmig d'una intensa lluita que no acaba fins a l'any 1725, amb el Tractat de Viena. Aleshores es pactaria reconstruir la història ja manipulada, i iniciar el major projecte de reconstrucció simbòlica fet per la humanitat. Un dels resultats seria l'edificació del Vaticà i l'aparició del Sacre Imperi Romà de la Nació Germànica, o Germana. L'autoritat original del Papa de Roma, doncs, hauria estat la del Gran Khan.

Seguint aquest plantejament, l'ambició del Papa de Roma i la seva desautorització apareixen al voltant del segle XVIII i no pas al segle XVI. Els fets s'haurien manipulat cronològicament. A mida que aquest projecte avança es decideix reescriure els dos segles anteriors, i crear un passat intermedi per a justificar l'ordre fragmentat dotant-lo d'autoritat temporal. En aquesta època el món tendeix a crear múltiples cosmovisions, a militaritzar-se i a imposar un imperialisme econòmic a escala global, mentre reconstrueix el seu passat.

Resultat d'aquest intens procés, entre els segles XVIII i XIX la història global dissenyada (i dilatada) s'imposa, juntament amb el reconeixement dels diferents imperis dominants, però a mida que el projecte fracassa s'accelera la colonització europea del món. Degut a l'absència d'una autoritat principal, la competència ocupa el seu lloc i, com a colofó, es produeix la ruptura definitiva entre l'islam, el cristianisme i el judaisme. El projecte de Napoleó hauria estat el darrer intent per a recompondre l'Imperi Original, sense èxit. Les dues guerres mundials i la Guerra Freda del segle XX són reflexos recents d'aquesta història.

 

 

 

Home
La Home en Català
Diagrama global