Benvolgut professor Santoyo,
Em dirigeixo a vostè per parlar-li de l'entrevista realitzada per la professora Anna Gil Bardají, a la qual he tingut accés.
- Gil Bardají, A. (2010). "Entrevista a Juli Cèsar Santoyo". A la revista Quaderns, trad., 17, pp. 271-281. Universitat Autònoma de Barcelona. Font: //www.google.cat [Consulta 22 de desembre 2017]
Vostè defensa que l'Escola de Traductors de Toledo mai va existir, ressaltant que es comença a parlar d'ella en el segle XIX (Jourdain, 1819 o Renan, 1852). També es pregunta per què no s'ha investigat degudament la naturalesa d'aquesta i del conjunt d'escoles de traducció peninsulars. Paral·lelament, es pregunta per què es traduïa de l'àrab al llatí o grec, i després a les llengües populars, però no a l'inrevés. diu:
I documenta que no va ser fins al segle XIV que:
tot i reconèixer que en els segles X i XII és al Monestir de Ripoll on s'inicia la traducció, de caràcter científic, sent l'escola "pionera".
M'interessa molt el seu posicionament, i desitjo compartir amb vostè una feina que confio desperti la seva atenció. Sóc doctor en Geografia, arquitecte i aficionat a la Història. En aquest context, col·laboro en la reconstrucció del mapa cronològic global que ha desenvolupat un equip de matemàtics de Moscou, anomenat "Nova Cronologia" (o NC).
Des de la més sentida admiració per les seves encertades preguntes i el seu interès per la història real, permeti'm exposar-li la resposta que la NC ofereix a les qüestions que planteja. Comprenc la sorpresa que aquesta desencadena, però el convido a considerar que hi ha una raó científica, sigui comprensible o no a primer cop d'ull. Segons aquest projecte de reconstrucció global, la cronologia oficial, incloent-hi a la Bíblia, es crea a partir del segle XVI dC. Seria llavors quan es crearia l'Escola de Traductors de Toledo, tal com s'argumenta a continuació, i seria a partir d'aleshores que es comença a reescriure la Història oficial.
La Història oficial hauria recreat el passat dels poders medievals d'Europa, incloent als segles XVI i XVII. A tall d'exemple, aquí es detalla part de les equivalències detectades per l'equip de la NC entre els papes, emperadors romans, emperadors grecs, reis d'Israel, reis de la Judea, tsars, emperadors bizantins, emperadors del Sacre Imperi, monarques carolingis i reis d'Anglaterra:
I en aquest enllaç es mostra una "biblioteca" de duplicitats, més explícita:
Per a l'exploració de l'origen d'aquest corrent científic consultar:
I per aprofundir en els errors dels mètodes de datació, incloent al radiocarboni 14, consultar:
Feta aquesta presentació, exposo les següents respostes a cinc preguntes que el seu treball de recerca planteja, que són pertinents.
5 PREGUNTAS Y 5 RESPUESTAS
1. La societat musulmana mai es va interessar pels textos cristians?
Aquesta qüestió respon a una manipulació de la Història oficial, que convé aclarir. En realitat, el text original hauria estat l'àrab, que en origen hauria estat el mateix que l'hebreu antic o l'eslau eclesiàstic. Per aquest motiu, les traduccions prenen de referència a aquests textos, i no els "cristians". Però aquesta asseveració també requereix d'un aclariment. A l'Edat Mitjana no hi ha cap diferència entre els àrabs i els cristians. Tots ells responen a la mateixa autoritat imperial, i encara no s'han diferenciat de les escoles espirituals del Tibet, Pequín o Kyoto. L'Edat Mitjana no va ser com ens l'han explicada, per les raons que a continuació s'apunten. De fet, la separació definitiva entre la Bíblia i l'Alcorà té lloc al segle XVIII, no abans, i el "cisma" entre àrabs i cristians comença quan cau Roma en mans del poble àrab (és a dir Constantinoble i Egipte) als segles XVII i XVIII, no en els segles XV i XVI. La Història recent s'hauria manipulat i traslladat al passat. Els segles XVIII i XIX són l'instant històric que convé realment analitzar, com l'espai temporal més fecund de la manipulació de la realitat històrica, dirigida des d'Europa. Per aquest motiu, i no per un altre, en 1738 es crea la Reial Acadèmia de la Història a Espanya.
2. Quin és el sentit de l'Escola de Traductors de Toledo (i de Ripoll, entre moltes altres)?
El sentit té dues etapes molt diferents. En una primera es proposa traduir el coneixement a llengües vernacles, per a la seva difusió pràctica, a partir del segle XVI, degut a que la llengua sagrada, eclesiàstica, és la llengua àrab, hebrea i eslava. El llatí i el grec antic apareixen llavors (per unificar la societat en una llengua assimilable, dissenyada amb aquesta finalitat per les òrbites llatina i grega), i més endavant s'inicia la traducció a la resta de llengües. La impremta no apareixeria, doncs, al segle XV, sinó al XVII, i al llarg dels segles XVII i XVIII s'omple l'espai temporal dels segles XV i XVI per reconstruir el passat, per les raons que a continuació s'apunten. La difusió de les llengües populars s'inicia amb els processos d'independència de les seves "nacions", respecte al domini d'un imperi polític, simbòlic i militar que es manté ferm fins al segle XVII. El procés de "nació" (o naixement) de les estructures socials europees s'inicia al segle XV i té la seva implosió a mitjans del XVII. Les corones d'Europa es "recreen" llavors, basant-se en unes cròniques deliberadament manipulades, creades aleshores (incloent-hi les corones de Castella i d'Aragó). Per aquest motiu no és fins al segle XIX que s'inicia l'interès per documentar l'origen de les llengües vernacles, i no abans.
3. Per què no s'ha estudiat a fons la naturalesa de l'Escola de Traductors de Toledo?
No s'estudia el món dels traductors per raons d'estat, i més concretament per la seva tasca manipuladora. Els traductors acaben col·laborant en un projecte de reconstrucció històrica i documental a escala global, de manera intensiva en els segles XVII, XVIII i XIX dC. Inicialment tenen la vocació d'impartir coneixement derivat de la font original (que mai és ni el llatí ni el grec). Però després s'impulsa l'espoli de "Terra Santa", des del Nil fins al Volga i l'Eufrates, i s'inicia la manipulació intensiva i documental del passat. Per aquest motiu no s'ha desitjat mai investigar la veritable intenció d'aquestes "escoles". I per aquest motiu s'inicien llavors les escoles d'Història, els grans museus i els grans arxius a tot Europa, no abans. S'inicia així la manipulació de la Història Oficial d'Espanya, a "la castellana". Per aquest motiu fins ben entrat el segle XIX no es permet l'estudi de les fonts documentals "oficials", sota condició de no posar en dubte l'autenticitat dels documents que es custodien, emparats pels Estats i les Cases Reials (de recent creació).
4. Per què es traslladen els traductors de Toledo a Catalunya, (oficialment) al segle XIV?
No es traslladen, comencen allà. (Oficialment) la cort catalana és llinatge Comnè, imperial, des de Maria de Montpeller, casada amb Pere el Catòlic. Des de Montpeller es dirigeix un projecte imperial, que coincideix amb l'expansió del projecte benedictí, que començaria aleshores i no al segle IX. Un dels seus eixos imperials consisteix en la difusió d'un projecte espiritual dirigit a conrear una cosmovisió global per a tota la humanitat. El projecte és científic, social i cultural, abasta molt més que la difusió d'un projecte religiós. Després, quan l'imperi cau al segle XVII, no el 1453, s'inicia un pols imperial per al control de les terres provençals, italianes i catalanes, que acaba per dividir el poder entre dos bàndols contraposats, els Anjou i els Habsburg (el germen de les òrbites francesa i germànico-italiana-hispana). És a dir, primer es situa l'epicentre a Montpeller i s'estén des de Catalunya fins a Múrcia i Toledo), però en una segona etapa s'intervé el centre de producció de Toledo, un cop es sotmet als catalans, entre 1707 i 1715, i s'expulsa els Habsburg d'Espanya (Hispania).
5. Qui acaba dirigint la manipulació de l'Escola de Traductors de Toledo?
Aquest episodi és controvertit, i es basa en un treball personal, en col·laboració amb Daniel Bellò. Referència: https://andreumarfull.com/2017/11/17/la-nova-cronologia-global-de-la-historia-dels-catalans/ [Consulta 22 novembre 2017]. Resultat d'un procés d'apropiació d'Hispània per part dels Comnè, dirigit pels que actualment són els ducs d'Alba, s'ocupa Toledo i s'intervenen totes les biblioteques àrabs i hebrees que la Història Oficial d'Espanya ha esborrat de la nostra memòria. El primer Duc d'Alba hauria estat Pere Comnè, parent directe de l'emperador grec, que ocupa Toledo i pren d'allí el seu cognom. fonts:
- Láscaris Comneno, J.A. (2011). Visión histórica Hispano Byzantina. N.&S.Batsioulas Editorial: Atenes (Grècia).
- Láscaris Comneno, C. (1960). “El caballero byzantino”, IPHBAU, 3 (Madrid), IX, p.10.
- ---- (1955). “España y la caída de Constantinopla”, Oriente, V, 2 (Madrid), IV-VI, p. 116.
- Hernández de Mendoza, D. (n.d.). El Becerro general libro en que se relata el blasón de las armas que trahen muchos reynos y imperios, señoríos ... y de la genealogía de los lynages de España y de los escudos de armas que trahen. Sede de recoletos: MSS/18244 V.1. Código de barras: 1001199011. Consultable en: //bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000135656&page=1 [Consulta 12 d'octubre de 2017].
- Miniati (1663). “La Glorie cadute dell’Antiquissima ed Augustissima Famiglia Comnena”, Venecia, por Francesco Valuasense, p. 18-20.
Per aquest motiu, els Toledo (Alba) s'apropien de la biblioteca (imperial) dels Colom (es posa en dubte el seu parentiu real), amb la finalitat de reescriure el passat, i això té lloc un cop cauen els Habsburg, al segle XVIII i no el XVI. De fet, l'espoli de la Biblioteca Colombina coincideix amb la creació, l'any 1712, de la Biblioteca Nacional d'Espanya, que oficialment es nodreix de les biblioteques espoliades de la Corona d'Aragó. Des d'aleshores els traductors participen d'un projecte global dirigit a adaptar el "Text Sagrat" (la Història real i la Bíblia) a una empresa colonial de gran escala. Es planifica la reocupació del món des d'Europa Occidental, que trasllada a Roma la seva nova capital simbòlica, situant-hi l'autoritat del Gran Khan, el Preste Joan d'Abissínia. El Preste Joan, també conegut com Joan l'Evangelista, beneeix el projecte de "Jesús", que s'hauria adaptat a una cosmovisió cristiana universal, negant la seva naturalesa imperial però mantenint-lo com a Rei dels Jueus (abans es venera al Crist emperador, que representa a la "paraula de Déu a la Terra"). Per aquest motiu es crea el Vaticà (al segle XVIII, no al XVI), en honor a Batu Khan, el líder que va ocupar Europa en nom de l'Imperi original, i per aquest motiu es crea el Domini Khan, l'ordre inquisitorial (els Dominicans), amb la missió (radical) d'imposar un projecte cristià a mida d'una colonització catòlica i universal del món. Per aquest motiu hi ha llistes de llibres prohibits i es censuren totes les publicacions fins al segle XIX, no per cap altra. Aquest projecte s'impulsa, definitivament, una vegada que Hispania és ocupada pels Anjou, que serien realment els poders bizantins de la família imperial dels Àngelus. Per aquest motiu, els Alba ocultarien seu origen Comnè però mantindrien la seva autoritat a Espanya, servint i protegint al nou poder intrús, el Duc d'Anjou, o sigui els Borbó. I per aquest motiu la colonització espanyola seria castellana (és a dir, per aquest motiu no té sentit que a un emperador Habsburg se li acudeixi "castellanitzar" el món). Al segle XVIII el Rei de les Espanyes no tindria un altre aliat que no fos Castella, i el projecte seria castellà des dels decrets de Nova Planta. L'empresa colonial espanyola començaria llavors, i prèviament els Colom i els Cortès haurien servit a un altre poder, imperial. Els poders Habsburg serien també els poders que defensen els catalans al segle XVIII, i que reclamen al XIX. Es tractaria dels Lascaris-Comnè, que al segle XX, un cop cau el tsar de Rússia, reclamen la legitimitat de l'Imperi Grec.
Amb aquestes cinc respostes, que sens dubte planegen noves (i inquietants) preguntes, confio despertar el seu interès. La Història d'Espanya no hauria pogut començar, de cap manera, abans del segle XVIII. Per aquest motiu, seria una Història "a la castellana" dirigida, de forma preferent, a ocultar l'origen imperial dels catalans, dels Alba i dels propis "nous" Reis d'Espanya. És una tesi argumentada, com haurà pogut comprovar, que desitjo consideri.
Per descomptat, les evidències estan, existeixen. Per descomptat, la manipulació de la realitat mai ha deixat d'existir i abans era molt més instrumentalitzada que ara i; per descomptat, (amb l'ànim de ressaltar aquesta realitat) de forma molt notòria els acadèmics de la Història tendeixen a mirar a un altre costat quan s'ho plantegen, per moltes i comprensibles raons. Per tot el que s'ha dit, el convido a explorar aquesta tesi malgrat que això representi posar en dubte fins a la pròpia raó de ser del "univers històric global" creat al segle XVIII.
Sense cap altre ànim que obrir la porta de la veritat històrica, rebi una cordial salutació,
Andreu Marfull
2017.11.22
