Temàtica:
Aquesta xerrada versa sobre la Nova Cronologia dirigida pels matemàtics A.T.Fomenko i G.V.Nosovskiy. De què parla? doncs de la manipulació de la Història, que inclou el mapa cronològic que es dissenya a mida que es promou el relat bíblic.
Proves de la manipulació de la història: //chronologia.org/catalan/index.html
Una conspiració? No: és una reconstrucció, resultat de la transformació del poder al Món, que té lloc als segles XVII i XVIII.
Fil argumental (introducció):
Al segle XVI es compila el primer Almagest, l’enciclopèdia de les datacions astronòmiques, i no és fins aleshores que es poden predir (al passat i al futur) els eclipsis. Amb aquesta tècnica, es crea un passat immemorial dotant-lo de falsos eclipsis solars i lunars, per fer-lo infalible. Però es van equivocar amb els càlculs, i ara es pot demostrar que hi ha una manipulació. De la mateixa manera, als segles XVII i XVIII es promou el “martiri” cristià que crea el Santoral Catòlic, la llegenda dels Papes i els falsos orígens de totes les nacions, incloent-hi imperis llegendaris, del Món. De fet, es publiquen els llibres del passat recent, ja que la impremta no apareix al segle XV, sinó després, per allunyar el passat “medieval” del segle XVII.
Això és un dels fils traçats per la “Nova Cronologia”, que per raons òbvies no gaudeix del suport acadèmic. És un tema controvertit, però aporta moltes raons per a comprendre, amb una lectura diametralment oposada a la versió tradicional, el poder d’Europa al segle XVIII, la colonització cristiana i l’imperialisme econòmic posterior que s’acaba imposant.
Per ANDREU MARFULL (Barcelona, 1971), arquitecte i doctor en Geografia. La seva línia de recerca és la crítica a l’economia política del poder, de la narració històrica que el justifica i dels valors que s’hi edifiquen. És col·laborador de l’equip del Dr. Fomenko.
----
RESUM DE LA CONFERÈNCIA
En aquesta conferència es presenta una prova pilot per la difusió de la “Nova Cronologia” (o NC), basada en mètodes científics, reconstruïda (en origen) pel matemàtic Anatoly Fomenko. La línia expositiva es basa en dos eixos principals:
- El contrast entre les bases documentals oficials i les aportades per la NC; i
- L’exposició de la història global que en resulta.
El primer eix és el contrast entre els mètodes tradicionals de reconstrucció de la història i els mètodes que la NC aplica. El resultat és sorprenent,
- la base documental de la història és el resultat d’una manipulació integral fins al segle XVII, i des d’aleshores es promou una història dissenyada per a legitimar els poders que es pacten entre els segles XVII i XVIII.
- Així mateix, el control del temps només és real des dels segles XII-XIII dC. Abans no hi ha història escrita, documentada, degudament ubicada en el temps.
- Les cròniques antigues són una invenció, extretes d’una crònica tipus que documenta poc més de tres segles;
- la Bíblia i la Història Antiga es dissenyen simultàniament, i es conceben com un relat simbòlic;
- Bíblia i Antigor són un disseny creat des de la creació del Món, que la cronologia oficial acaba acceptant, essent una invenció integral basada en la història dels segles XII-XVII, bàsicament;
- les cròniques i les genealogies reials fins al segle XVII-XVIII són una invenció posterior, i entre els segles XVII-XVIII es copien el conjunt d’arxius documentals, que són traslladats al nou calendari i, generalment, traduïts a llengües universals com el llatí o el grec.
- Al segle XVIII es creen les Acadèmies d’Història i es dissenya la imposició d’una Cronologia Global a tot el món, des d’Europa.
Els mètodes principals que facilita reconstrucció de la “Nova Cronologia” són, per aquest ordre:
- l’astronomia;
- l’anàlisi genealògica i
- l’anàlisi estadística de les cròniques oficials.
Respecte a l'astronomia:
- Gràcies a la comprovació dels eclipsis narrats en el relat històric es constata que només són reals a partir del segle XIII dC.;
- gràcies als horòscops transcrits als zodíacs egipcis (i a d’altres llocs del món, com al Vaticà) es constata que els més antics són del segle X dC., i que abans no n’hi ha.
Respecte a l'anàlisi genealògica:
- Gràcies al contrast de genealogies dels grans reis, emperadors i/o monarques (i papes) des de l’antigor fins al segle XVII, es constata que són una recreació, basada en una crònica comuna de l’Edat Mitjana.
Respecte l'anàlisi estadística:
- Gràcies a l’anàlisi estadística de les cròniques oficials, amb diferents metodologies, es constaten múltiples duplicitats i invencions, entre l’Antigor i l’Edat Mitjana.
Els mètodes principals de la NC són en essència aquests, si bé el seu detall incorpora mètodes complementaris que aquí no s’especifiquen. Tots ells són el resultat dècades de dedicació, iniciada pel dubte científic de la correcta datació dels esdeveniments. Per suposat, s'hi afegeix una argumentada i extensa crítica als mètodes de datació tradicionals, incloent-hi el ràdiocarboni 14, i l'exposició d'un mapa cronològic alternatiu en què la història resultant incorpora una coherència sorprenent. Per més informació consultar els volums I i II d’aquesta obra, on es descriu el dubte científic original i el detall dels mètodes, degudament argumentats, amb els seus resultats principals: //chronologia.org/en/seven/overview.html
El segon eix és la reconstrucció de la “Nova Història”, resultant d’un nou espai cronològic. Comprendre que la història humana documentada és extraordinàriament breu, que resol la totalitat dels dubtes o misteris de l’antigor i que té una exposició raonable, ajuda a observar, amb el racionalisme crític, la lògica de les evidències que nega la consciència col·lectiva (manipulada). Quins dubtes resol? doncs
- l’origen de les piràmides i la seva expansió pel món;
- les equivalències entre les icones de Crist, Buda, Krishna i Osiris;
- l’origen comú de les grans religions judeocristianes;
- el sentit del poble d’Israel, de Mongòlia i de Rússia, dels poders d’Europa i del disseny artificial del Sacre Imperi Romà de la nació Germànica;
- el trasllat del poder de l’emperador romà als papes;
- el poder financer dels jueus;
- l’origen dels EUA, de Suïssa i…
- múltiples lògiques que només una història comuna breu i intensa com la que ofereix la NC pot explicar degudament.
Per esvair dubtes, ressaltar que la NC no només demostra que la cronologia oficial està dilatada, sinó que també reconstrueix la història en el temps, a partir d’unes línies mestres.
La NC situa la colonització europea al tombar dels segles XVII i XVIII, però abans hi hauria hagut un intercanvi des d’Amèrica fins a Europa per l’Atlàntic, en una època en què l’Orde Januès (del Khan) hauria acumulat or i plata pel seu lucre i missió. Com a aclariment, indicar que la NC no documenta l’Orde Januès específicament (Januès = Genovès, seguint el nom original de Jànua, no de Gènova), però sí la seva existència equivalent en nom de l’Imperi. Aquesta aportació és personal, resultat d’un treball específic dedicat a reconstruir els poders d’Europa Occidental, que es troba en curs. Els darrers articles publicats en parlen. Reprenent aquest fil, si la NC indica que l’origen de la colonització, tal i com la coneixem (atroç), comença a la segona meitat del XVII, significa que la colonització castellana d’Amèrica seria bàsicament en nom dels Borbó, no dels Àustries, ja que aquests (segons la NC) només haurien dirigit les Espanyes des de la segona meitat del segle XVII. Per això fou castellana, i no fou austríaca, o catalana. De fet, una de les principals aportacions de la contrastació històrica realitzada per la NC és la demostració de la invenció del Sacre Imperi Romà dels Habsburg, que en realitat hauria estat una reconstrucció basada en l’Imperi Grec (o Romà o Bizantí), de la mateixa forma que ho hauria estat l’autoritat dels papes de Roma. Tot formaria part de la reconstrucció de l’Imperi a Occident, com ocórrer al Renaixement, però en un temps més proper. Dit d’una altra manera, l’Edat Moderna no començaria a mitjans del segle XV sinó a mitjans del segle XVII. L’Humanisme entronca amb la Il·lustració, directament.
Per tant, la “Colonització” europea implica (més enllà del que es reconeix oficialment) la imposició global d’aquest projecte de reconstrucció integral de la història, dels poders que es reparteixen i del mapa cronològic que ho explica. La línia principal hauria estat promoure un Crist universal i reconèixer (en origen) al Papa de Roma, però aquest patró entraria en conflicte amb les diferents escoles espirituals o civilitzacions naixents (que d’un origen comú haurien desenvolupat les seves pròpies icones). L’encarregat d’aquesta missió (Jesús + Història) hauria estat la Companyia de Jesús, però fracassa parcialment. A canvi es concedeix l’autoritat dels monarques i emperadors del món, i ells accepten reconstruir el seu passat (com és el cas d’Anglaterra, també a la Xina i al Japó). Aquesta “missió” funciona, però no l’ideal de Jesús ni del Papa. És a dir, la gran crisi del “Catolicisme papal” del segle XVI cal situar-la al segle XVIII. El Papa seria, segons aquesta reconstrucció, el darrer gran projecte d’instaurar un Gran Khan, després d’haver-ho estat el Preste Joan. Tècnicament, és aleshores quan el poder es reconstrueix, quan apareix el desafiament dels EUA, la Maçoneria i Napoleó. Seria aleshores quan, després del llibre promogut pel poble àrab (l’Alcorà), es separen definitivament els destins dels cristians i els musulmans. Abans s’haurien enfrontat els cristians amb els jueus, la casta sacerdotal i financera que hauria conduit l’expansió de l’Imperi. Es posaria fi, així, a segles de convivència entre dos poders o imperis, el Romà (o Horda) i l’Otomà (o Àrab, o Persa). Efectivament, aquesta història entronca, de ple, amb la conflictivitat que, fins al segle XXI, es situa a l’Orient Mitjà, però també amb les dues guerres mundials del segle XX, la Guerra Freda i… ves a saber!
Escriure el detall de la conferència equivaldria a un llibre, ja que la conferència no deixa de ser un resum del material que s’hi exposa. De fet, equivaldria a varis llibres. Però no hi ha pressa. La línia força ja està traçada, el temps ho posarà tot al seu lloc.
Per facilitar la seva comprensió, però, s’ha creat una seqüència de gràfics que situen tots aquests episodis en el temps, d’acord amb la NC dirigida des de Moscou. Són a la presentació de la conferència i, en el seu conjunt, es troben a //chronologia.org/catalan/diagrama_global/guio_dgh.html
Els gràfics que fan referència al projecte templer i al cas dels Catalans (aportació personal a la NC), es troben a: //chronologia.org/catalan/diagrama_global/guio_dgheo.html
Els gràfics que reconstrueixen la Història en una Nova Cronologia, un per un, són aquests:
- Gràfic 1. La manipulació del passat i del relat històrico-simbòlic des del segle XVII
- Gràfic 2. La creació de la cosmovisió universal al segle XVI, i la seva manipulació al segle XVII
- Gràfic 3.1. Origen, maduració i fragmentació de les principals religions del Món
- Gràfic 3.2. Sagrades escriptures
- Gràfic 3.3. Fusió Bíblia - Història (I)
- Gràfic 3.4. Fusió Bíblia - Història (II)
- Gràfic 4. Relat del projecte de creació d'un Imperi Mundial
- Gràfic 5.1. Reconstrucció político-espiritual
- Gràfic 5.2. Reconstrucció de les llengües
- Gràfic 5.3. Construcció documental del passat (I)
- Gràfic 5.4. Construcció documental del passat (II)
- Gràfic 5.5. Reconstrucció genealògica
- Gràfic 5.6. Reconstrucció de la història "antiga" i recent
- Gràfic 6.1. "Antigor" real
- Gràfic 6.2. Art i textos - Visió general
- Gràfic 6.3. Jerusalem antiga
- Gràfic 6.4. Antic Egipte
- Gràfic 6.5. Antiga Grècia
- Gràfic 6.6. Antiga Roma
- Gràfic 6.7. Amèrica anterior al "1492"
- Gràfic 6.8. Europa Occidental Medieval i Nord-Oest de l'Àfrica Medieval
- Gràfic 6.9. Reflexos "fantasma" de l'antiga Horda - Xina, Japó i Anglaterra Guió DGH
- Reconstrucció cronològica de la manipulació de la Història dels Catalans
- L'Arca de l'Aliança de Salomó, l'aliança de l'Imperi i la creació del projecte Templer (Genovès), descrit a l'Apocalipsi
