Andreu Marfull Pujadas
Perfil professional i publicacions:
Academia.edu: https://andreumarfullpujadas.academia.edu/
Perfil acadèmic: https://www.uacj.mx/perfil.html?/andreu.marfull
Ressenya biogràfica
Nascut a Barcelona el 1971, és Doctor en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 2017) i Arquitecte a la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB, 2004), així com Mestre en Sostenibilitat i Planificació, en Gestió Urbana i Valoracions i Direcció i Gestió Immobiliària a la Universitat Politècnica de Catalunya (Fundació UPC; UPC, 2011-2012). Ha treballat com a arquitecte i urbanista a Catalunya i, des del 2018, és professor a temps complert a la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, Chihuahua, Mèxic, on esdevé Membre del Sistema Nacional d'Investigadors amb Nivell 1 del Govern Mexicà als anys 2020-2022. La línia de recerca professional és la Nova Agenda Urbana i el procés d'urbanització marginal planetari. Paral·lelament, explora i treballa el procés d'alliberament nacional català (des del 2012) i la Nova Cronologia (des del 2014), entrant a col·laborar amb els professors Fomenko i Nosovskiy el 2015.
Aportacions de l'Andreu Marfull a la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy:
1. Hipòtesi raonada dels vincles entre els pobles Mongol i Keraita i el llinatge del Preste Joan; el poble hebreu genuí; la Casa Imperial Etíop de la Casa de Salomó; i l'Arca de l'Aliança. Aquest episodi es situa al voltant de l'any 1486 i sotmet al gran Egipte, d'acord amb la recerca feta per la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy que desxifra el relat bíblic de l'Apocalipsi i el zodíac que s'hi escriu simbòlicament. En aquesta línia, els capítols 10, 11 i 12 de l'Apocalipsi descriuen la glòria de l'empresa mongol i keraita; l'Arca; la divisió del món en dos grans esglésies (Orient i Occident); i la gènesi del llinatge de Crist que esdevé també Horus, el Buda i el Krishna. I l'obra d'Isaac Newton de 1733, sobre l'Apocalipsi, ho aclareix. Aquests temps profètics són a l'Edat Mitjana, tal com descobreix en Fomenko i altres erudits investigadors abans. El nou llinatge que pren el relleu a l'Imperi Romà és el Paleòleg, iniciat per l'infant emperador Andrònic I, fill de Miquel. Per acabar-ho d'entendre, entre el salt de la capitalitat de Babilònia a la Jerusalem palestina hi ha, a mig camí, la construcció de Constantinoble sobre Troia i, paral·lelament, el temple de Petra, que esdevé la vall del descans dels guerrers que sotmeten a Egipte i creen la glòria d'un nou imperi de l'espasa de Déu, seguint la narrativa del Llibre d'Ezequiel. Babilònia, la ciutat destruïda segons diu l'Apocalipsi, és El Caire (que significa "la victoriosa" en àrab). Els mapes medievals demostren aquesta equivalència, i també mostren el poder del Preste Joan assimilat al Papa de Roma, que acaba assentat a Etiòpia. Després, el poder del Preste, de l'Arca i de Salomó es destrueix i al seu lloc es crea el del Papa de Roma, com a continuador del gran poder de Gengis Khan, al segle XVII.
2. Hipòtesi raonada de què entre els segles XV i XVIII té lloc un procés de construcció política i simbòlica amb epicentre a la Gòthia occitana, en paral·lel al procés equivalent que té per centralitat la capital simbòlica de Yaroslavl, a l'Horda d'Or Russa. La Gòthia occitana és germana de la Gòthia de Crimea, on la Nova Cronologia de Fomenko i Nosovskiy ubica l'expansió de l'Imperi Romà a Euràsia i l'origen de Crist. Així, aquests dos processos condueixen, a la segona meitat del segle XVII, a la reconstrucció de la història en la seva totalitat sota el domini cristià, sacrificant la història bíblica hebrea del relat històric i enviant-la al passat. En aquesta recerca, Moisès i el poble hebreu arriben a la Gòthia occitana tal com ho fan Musa Ibn Nusair, els Exiliarques de Babilònia i Carlemany en la història oficial, i aquest procés està relacionat amb la presència de les Maries del Nou Testament a la Provença i el seu vincle amb les monarquies europees. De forma especial, es relaciona amb Maria Magdalena, que es representa en diferents figures, com ara Eudòxia Comnena, l'àvia del rei Jaume I d'Aragó. En aquesta línia, a la Gòthia occitana és on neix el contrapoder d'Occident que acabarà dissenyant la història als segles XVII i XVIII. Però aquest poder inicial es veu suplantat per nous poders provinents d'Orient, de manera que la Gòthia occitana és sacrificada i al seu lloc floreix la Roma italiana i el contrapoder francès, hispà, germànic i anglès. Així, es comença una forta activitat de construcció i destrucció arqueològica i documental que culmina amb l'obra de Joseph Justus Scaliger -Opus de emendatione temporum- amb data falsa de 1583. En aquest procés es creen 185 anys afegits entre els segles XVI i XVIII i es construeix una història dilatada en el temps. D'aquesta manera, es crea una transició genealògica dels llinatges principals i una narrativa històrica a mida de la nova cosmovisió cristiana i messiànica. La tesi que ho desenvolupa es coneix com a Cronologia X-185.
3. Hipòtesi raonada de que la Història oficial i la Bíblia es manipulen cronològica, simbòlica i genealògicament sota el lideratge de la Companyia de Jesús, que es funda al 1725 (no el 1540) després d'anys de negociacions geopolítiques a escala global. Al segle XVIII s'escriu la major part de la història publicada als segles XVI-XVII i es creen o es falsifiquen els documents anteriors.
